El ball parlat
La llegenda del Boc de Foix.
El ball parlat és teatre popular al mig del carrer: el bé i el mal enfrontats en versos, davant del poble i sota el foc. El nostre explica una història que comença l'any 1328 i que encara no s'ha acabat.

I
El Monjo
L'any 1328, al Santuari de Foix (on es venerava la Mare de Déu de Foix, patrona del Penedès) hi va arribar a mitjanit, de manera anònima i secreta, un monjo de l'Orde dels Predicadors.
Els primers anys va viure entregat a l'oració i a l'estudi de les herbes remeieres. Però el coneixement li va obrir portes que valia més no obrir: a poc a poc, els llibres de fe van deixar pas als de la màgia fosca.

II
L'aparició
Una nit, la foscor li va tornar la visita. Davant seu s'hi va alçar un Boc d'una grandesa descomunal, negre com el carbó del mateix infern, amb un pelatge dur com el metall, unes banyes fortes i robustes i uns ulls rojos com el foc.
El monjo no va fugir. S'hi va voler assemblar.

III
El jurament
Per salvar-li l'ànima, la Mare de Déu de Foix li va oferir un últim pacte: vint-i-quatre hores per demostrar que encara era digne.
Si fallava, la seva ànima, i la de la bèstia, quedarien tancades per sempre dins del cos del Boc.

IV
La destrucció
Van passar les vint-i-quatre hores i va arribar la mitjanit. El monjo, encegat per un poder que a cada segon es feia més intens, no es va presentar davant de la Verge.
El pacte es va complir. Home i bèstia van quedar fosos en un sol cos, condemnat a vagar per sempre per les terres de Foix.

V
La unió
Segles després, els diables de Torrelles de Foix, seguint el rastre de poder maligne i terrenal que deixava la bèstia, la van poder trobar.
I hi van segellar un pacte: cada any, per Festa Major, el Boc baixa al poble a buscar ànimes. La colla l'acompanya amb foc, tabals i versots.
Epíleg
Els diables, avui.
Quan sents els tabals acostar-se per Festa Major, ja ho saps: el Boc torna a ser al poble. L'Arcàngel i els diables s'enfronten en versos davant de tothom, i el foc dicta la sentència.
El Boc només es deixa veure dues vegades l'any: a l'obertura de la nit de foc i a la cercavila. Si el veus, ja formes part de la llegenda.